Tots els veïns de l’escala –bé, no tots!—no paren de posar el crit al cel perquè un partit polític que defensa tot allò que la Santa Constitució no permet ha guanyat i reguanyat en moltes parts dels nostres territoris. I tots els veïns ―bé, no tots!- s’escandalitzen veient com els guanyadors es freguen les mans amb tot el que prohibiran, desferan  i «netejaran».

I jo em pregunto: si el que prediquen i amenacen de fer aquests partits va en contra de la Santa Constitució que figura que ningú no es pot saltar, ¿com és que «els demòcrates» deixen presentar aquests partits que no compleixen gairebé res d’aquesta eina miraculosa que «ens hem donat entre tots»?

Per mi, la famosa «constitució» ―que ja comença a tenir més anys que l’anar a peu―, és santa quan ens convé i paper mullat també que ens convé. I els «demòcrates reciclats» ―que l’empren com un xiclet― ¿què volen que passi, si permeten que aquests partits que no respecten els drets humans, que són xenòfobs, homòfobs, llenguafobs, culturafobs,  o com es digui de voler aniquilar llengües i cultures que els fan nosa, i a més són masclistes i altres herbes, es presentin a les eleccions, després d’haver-los-en fet ressò a totes les televisions, ràdios i diaris? Què volen? Repeteixo…

I quan guanyen aquests partits «anti-preceptes de la Santa Constitució» s’esquincen les vestidures, ai làs! I què es pensaven? Que es presentaven per perdre? I és que tenim una democràcia de joguina, de nyigui-nyogui, perquè ―mal m’està el dir-ho―, encara ens manen els d’abans de la Santa Constitució, per més que no vulguem reconèixer-ho.

I és que és una bajanada pretendre recollir cebes quan hem sembrat naps, que deia el meu Eusebio, al cel sia. I  jo afegiria: «si no vols pols, no vagis a l’era». És clar que potser sí que aquests «demòcrates de pa sucat en oli» que ens manen, en volen, de pols…

Però ja saben vostès que jo no tinc estudis i només soc una portera, i, tal vegada, vaig molt equivocada… Ja m’ho diran d’aquí uns mesos…