I tant que sí! Resulta que llegeixo al diari ―que encara no ha recollit el veí del principal segona― que la valenciana carregava a l’Ajuntament tot el que gastava per ús propi. I quan dic “tot”, em vinc a referir a les “seves” estades de vacances; els “seus” dinars i sopars a restaurants de luxe; els “seus” regals de Nadal ―bueno, els que feia, ella, a familiars, amics i coneguts―; la “seva” mantega que comprava a la “seva” mantequería, i etc. i etc. I els “seus” acòlits, muts i a la gàbia!

I que li ha passat? Res de res… O sí, l’han col·locada al Senat… un lloc on ni tan sols cal que vagi, perquè si no hi apareix tampoc ningú no li canta la cartilla ni l’acomiada… Claro que té altres coses importants a fer. I anar a la perruqueria en hores de feina, totes sabem que és una emergència, oi?

Que ja deia el meu Eusebio: ‹‹No hi ha prou per robar, pels lladres que hi ha››, i és que donya Rita té una cort celestial, que faria les delícies de benaurats, sants i beats!