S’han quedat de pasta de moniato, oi? Pues, sí senyor, amb la Trini vam agafar la Sarfa i ens vam arribar al Port de la Selva.

 Els haig de confessar que pel camí vaig descanviar la pesseta un parell de vegades, Mare de Déu senyor, quants de revolts! I la Trini, també, no es pensin… Sort que portàvem els entrepans en una bossa de plàstic i la vam fer servir per deixar-hi fins la primera papilla – i després ho vam llençar tot, claro, perquè com comprendran, els bocadillos ni els vam tocar!

 En arribar a aquell poble tan maco ―perquè mira que n’és vistós, sembla una postal!―, vam anar al “Cafè de la Marina” ―que tenia nom de l’obra de teatre que cada any fan al casal, a la primavera― i ens vam prendre una camamilla, per refer-nos. Quan ja ens vam veure les orelles, vam anar tot xino-xano fins als tamarius –jo no sabia que eren uns arbres—i allà ens hi esperava una jove molt simpàtica que ens va donar una llibreta plena d’escrits del poeta, que era pastisser, pel que ens va dir.

 Vam començar la caminada pel costat del mar fins a endinsar-nos pels carrerons i, de tant en tant, ens aturàvem en un poste amb una fotografia i llegíem els trossos que teníem a la llibreta. Valga’m Déu, no s’entenia res!, però sonava la mar de bé, mal m’està el dir-ho… L’últim tros ens el va llegir la noia davant la casa que tenia el senyor Foix al poble i va ser molt emocionant. Quantes paraules estranyes que sabia aquell home!

 Si volen que els digui la veritat, jo no n’havia sentit parlar mai d’aquest senyor; ni que fos poeta ni que fes dolços a Sarrià, ni que de nom es digués J.V. -què deu voler dir?-; però com que ara, a la Trini li ha agafat per fer “cultura”, doncs va veure aquesta excursió anunciada i cap allà ens tens, que el “saber no ocupa lugar”, que deia el meu Eusebio. I tenia més raó que un Sant.

 La Trini té una llista de llocs on podem anar a fer més “cultura”, però jo ja li he dit que si per arribar-hi, la carretera ha de fer tantes giragonses, que no compti amb mi, perquè està molt bé aprendre coses, però no cal fer-ho marejat com una sopa, no els sembla?