Sí, potser els estranyarà que estigui més contenta que un gínjol que la tardor hagi arribat. I és que aquest estiu m’he quedat més sola que una mussola en aquest edifici. No sé per què fregava l’escala; ningú la pujava ni la baixava i estava més neta que una patena. Però el president de la comunitat vol, tant si plou com si neva, que hi passi el “motxo” cada matí; tant li fa si hi ha petjades o no la transita ni una ànima. I la veritat és que m’he avorrit de valent!

I és que tots els veïns han marxat a Menorca. Sí, tal com ho senten ―o llegeixen― tots els veïns i, pel que sembla, el món sencer! Fins i tot el del quart segona que sempre gemega perquè no té ni un duro i mai m’ha donat ni una trista pesseta ―vull dir euro― per recollir-li les escombraries, ha agafat el “barco” i cap a Menorca falta gent.

Però, pel que m’ha dit la del segon segona, de gent no n’hi faltava i ca! Sembla que no hi cabia ni una agulla. Es veu que havien de fer cua per a tot. On estaven ben amples, m’ha comentat, era a missa, només hi anaven els del país i para de comptar. I és que la senyora del segon segona és molt devota i no va enlloc on no hi hagi esglésies.

I la del cinquè primera, quan m’ha donat un bocí de formatge de Maó, que no és de Maó perquè quan jo hi vaig ser amb la meva amiga Trini, un hivern, en un viatge de l’Imserso, el vam comprar a Ciutadella, però ara això no ve al cas…, els deia que aquesta veïna quan li he demanat si li havia agradat Menorca, m’ha contestat que ella havia anat a Mallorca. No l’he poguda fer baixar del burro malgrat que li he explicat, de pla en pla, que si l’avió havia aterrat a Maó, era a l’illa de Menorca que havia estat i no a la de Mallorca.

I jo em pregunto: haver-se d’aixecar a les sis del matí per a trobar lloc a l’aparcament de la platja on has de fer cua per plantar l’ombrel·la, per tornar assedegat al cap d’unes hores de barallar-te amb el nen de la família que tens enganxada, que no para de llançar-te sorra al damunt de la tovallola, això és fer vacances? I quan arribes fet una coca al poble on tens l’apartament i apa, sant-tornem-hi a fer cua, aquest cop per prendre una cervesa i un patates xurres, això és fer vacances? I si se t’acut d’anar a un restaurant també has de fer cua, però no d’hores, no, de dies! I vostès em diran que d’això també en diuen fer vacances?

Jo, la veritat, més aviat ho veig un via crucis, un calvari, un turment! El del principal va arribar fa dues setmanes amb una cara de pomes agres que feia feredat i l’endemà se’n va anar al poble més petit del Pirineu a descansar. Això, sí, em va dir que s’ho havia passat d’allò més bé a Menorca, que havia fet una xalada! Ja pots comptar! Que a mi no em donen figues per llanternes…

I és que sembla que la gent si no està amuntegada i no fa com una ovella en un ramat, no es «realitza», encara que es trobin i dinin i sopin amb els mateixos amb els quals s’han vist tot l’hivern.

I aquest estiu ha tocat Menorca, què hi farem! I jo em pregunto: el dia que es posi de moda l’illa de Cabrera, cauran tots a l’aigua, no? Perquè aleshores pla, que no una agulla, no; ni un cap d’agulla posada de costat no hi cabrà!

I és que el meu Eusebio, al cel sia, sempre deia: «Fan com el forat caganer, que fa tot el que veu fer», i perdonin l’expressió, un poc grollera, ja ho sé, però ja em diran quina gràcia té pagar per què et portin com vedells a l’escorxador! I ja em poden tornar a disculpar, si algú s’ha sentit ofès, però han de saber que la veritat sempre sura i no seré jo qui l’enfonsi…