Em plau convidar-te a la presentació dels meus DOS llibres:

          PETITES HISTÒRIES AL REPLÀ DE L’ESCALA              

 Lloc: Casa Orlandai

Carrer Jaume Piquet, 23 – Sarrià – Barcelona

(Transport públic: A tocar de la l’estació de Sarrià- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya – sortint a mà esquerra)

PETITES HISTÒRIES AL REPLÀ DE L’ESCALA:

La Secundina, la portera del número 13, sap que ha d’obrir els ulls, parar l’orella i no badar boca. La vida dels veïns no és assumpte seu i encara menys escampar-ne els detalls; que el seu difunt marit, l’Eusebio, sempre li deia que “la paraula més ben dita és la que no se publica”; vaja, allò que si els mots són de plata, el silenci és d’or.

 Però un bon dia li demanen de fer un reportatge de la seva feina per a la televisió local, i, és clar, alguna cosa o altra haurà d’explicar, perquè aquells xicots de la càmera a coll, no esperen pas que es quedi muda, oi?

 Així doncs és com coneixerem la història de la Remei, de l’Enriqueta, d’en Manel, i de tots els altres que viuen en els replans de l’edifici on la Secundina vigila la porteria. I que consti que de tafanera no n’és pas, però si li estiren la llengua, què ha de fer…?

 EL MÓN PER UN FORAT:

El món per un forat és un relat sobre el període de la Guerra Civil i els anys de la postguerra, i sobre la manca de llibertat. Encara més, diria jo: sobre la manca de llibertat i sobre la violència exercida contra la causa de la llibertat i sobre els efectes que tot plegat comporta en el capteniment de les persones.  

 Situats en l’indret de Vidrà, ja a les envistes de la Garrotxa, i amb moltes característiques del llenguatge del català més septentrional, el relat avança lleuger, amb fluïdesa, amb missatges i interpretacions clars. Res no hi és sobrer. 

 L’ambient que ens presenta és, en efecte, el de les privacions i de la brutor moral, i deixa a la vista les sinuositats de la conducta humana: la hipocresia, la cobdícia, la covardia. No cal dir-ho, el relat és dolorós perquè el dolor és viu. La veritat fa mal, cou. I la por també. La por –i en particular la por de la violència– és una por que continua, que costa de guarir, és una por viva.  

 Aquest és un llibre amb punxes. Amb punxes i barrots. Realitat deformada, volgudament deformada i simplificada per part de qui ens lleva la llibertat i ens la vol continuar llevant. Contra tot aquest estat de coses, la resposta, ens ve a dir l’autora, no pot ser altra –no n’hi pot haver cap més– que la de la cultura, cultura i educació. Un no a la injustícia. Un sí a la llibertat.

              (del pròleg de Jordi Dorca)