Ja els vaig dir que m’havia agradat molt Menorca, l’altra vegada que hi vaig ser amb la Trini, la portera de l’onze, quan vam viatjar-hi amb l’Imserso. Una illa tan tranquil·la, tan poc espatllada… Vam xalar de valent! Quins paisatges, quina mar i quantes coses per comprar en els polígonos!

Pues ara hi hem tornat, i no s’ho creuran, Verge Santa del Remei! Si ens vam pensar que l’avió havia aterrat enmig de l’autopista de la Jonquera i s‘havia quedat fent voltes com si giravoltés en una sínia!

Resulta que estan fent una carretera tan ampla i tan plena de rotondes, que tots els menorquins que tinguin carnet de conduir hauran de donar-hi voltes, almenys tres anys seguits, per amortitzar-les ―les rotondes i la carretera, vull dir. No m’estranya que la gent que viu a l’illa estigui més empipada que una vespa.

Però, ja se sap, qui mana, mana, i també se sap, que qui seu a la poltrona té molts amics… Que què? No, no dic pas que tinguin molts amics que els vinguin a visitar i que per això els calen carreteres noves, i ca! Perdonin, no m’he explicat bé, em vinc a referir que tenen molts amics que fan carreteres… des dels despatxos, ja m’entenen…, perquè moltes no duen enlloc. Bueno, porten allà on els convé a ells, els capitostos.

Quina pena! M‘he quedat amb  el cor ben encongit. Tant de bo els menorquins encara siguin a temps de fer-hi alguna cosa, tot i que em temo que ja han aterrat força cases i tallat molts arbres per fer l’eixamplament, i això ningú no ho torna al seu lloc. I, per acabar-ho d’adobar, sembla que han mig aturat les obres, per allò que reclamen més pistrincs…

Al final, si els manaires se’n surten amb la seva, tant serà anar a Menorca com a la Costa del Sol. I no vull ofendre ningú…, però és que amb la Trini hi vam ser fa dos anys ―també amb l’Imserso―, i no ens va agradar gota. En canvi, Menorca ens va semblar el paradís…, sí ja sé que sona cursi, però és que és la  veritat, sí senyor!

Claro que prou que ho deia el meu Eusebio: “Si no existís el diner, el diable no tindria tanta feina per fer”, i el dimoni, malauradament, va treballant de valent i, de moment, no pensa en la jubilació.